domingo, 26 de mayo de 2013
domingo, 12 de mayo de 2013
EL MISTERI D'ELX
El misteri d'Elx es representa a Elx, una ciutat de la provincia d'alacant. Es un dels espectacles més antics i singulars. També s'anomena La Festa, es troba dins de la tradició del teatre religiós europeu d'origen medieval que compta amb l'extraordinari valor, aquesta repersentació es segueix fent en l'actualitat, la cual cosa a fet que la UNESCO, en 2001, la declarara Obra Mestra del Patrimoni Oral i Inmaterial de la Humanitat assegurant-se així la continuitat de la repersentació per a la prosperitat.
Es repersenta tots els anys a la Basílica de SAnta Maria d'Elx en el mes d'Agost. per celebrar la festivitat de la Mare de Déu de L'Assumpció. El dia 14 es posa en escena la primera part, anomenada la Vespra y la segona part, La Festa, el dia 15. A més, els dies 11, 12 i 13 d'agost es realitzen els assajos genrals, en qué s'escenifiuem els dos actes seguits.
Els consuetes son una sèrie de manuscrits que conserven el text, la musica i les indicacions escènique necessaries per a la seua representació.
En la primera jornada, anomenada la Vespra, la mare de deu entra per l'entrada principal de la basílica, i asendix per l'andador. l'angues descendix de la cúpula i anuncia a Maria que la seua mort està prop i li entregà una palma daurada perquè siga protada en el seu sepeli. Els apostols estan amb la verge Maria fins al moment de la seua mort, després de morir descendix de la cúpula tres àngels adult i dos xiquets que s'en porten l'ànima de Maria, representada per una imtage.
En la segona jornada, també anomenada La Festa, ocurreix moments antes del sepeli dce Maria, uns jueus voles interrompir el soterrament. Els apòstols y els jueus lluiten breument, es en aquell moment com uns dels jueus intenta tocar el cos de la verge i es queda paralitzat. Llavors els seus companys supliquen la seua mobilitat de tots els membres. Els jueus s'uneixen als apòstols per a soterrar a Maria. La imatge de la Mare de Déu serà depositada en un fons situat al centre del cadafal, que fa de sepultura. En aquell moment l’Araceli descendix per emportar-se-la ressuscitada al cel. El Sant Pare deposita sobre el cap de la Mare de Déu una corona imperial, la Mare de Déu queda coronada com a Reina de la cració. El cant emocionant del Gloria Patri i els aplaudiments dels nombrosos espectadors posa fi al Misteri d’Elx.L'araceli es l'angel que s'enporta el cos de Maria ressuscitada al cel.
Els text esta escrit majoritariament en Valencià, consisteix en dos-cents cinquanta-nou versos
organitzats en estrofes, majoritàriament quartetes octosil·làbiques. Dividit en dos actes, es recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu, segons s'arrepleguen en els relats tradicionals recopilats durant el segle IV de la nostra Era i conservats en els denominats Evangelis Apòcrifs.La música, per la seua banda, presenta un origen molt més variat. En ella participen melodies
d'origen medieval i renaixentista, encara que es reconeixen també intervencions posteriors,
probablement barroques i inclús de segles més pròxims al nostre temps. Estes són de dos tipus, monòdiques i polifòniques. Predominen en el primer acte les monòdiques i les polifòniques en el segon.
Concretament, de les vint-i-sis peces musicals deu en són monòdiques, i setze polifòniques.Encara que probablement en el passat es va haver d'acompanyar la partitures amb instruments, en l'actualitat esta es fa a capella, és a dir, sense cap acompanyament, excepte un peça que és acompanyada de guitarra i arpa, i els intèrprets són els membres de la Capella del Misteri d'Elx, que a malgrat la qualitat de les seues interpretacions, és una agrupació vocal no professional.
probablement barroques i inclús de segles més pròxims al nostre temps. Estes són de dos tipus, monòdiques i polifòniques. Predominen en el primer acte les monòdiques i les polifòniques en el segon.
Concretament, de les vint-i-sis peces musicals deu en són monòdiques, i setze polifòniques.Encara que probablement en el passat es va haver d'acompanyar la partitures amb instruments, en l'actualitat esta es fa a capella, és a dir, sense cap acompanyament, excepte un peça que és acompanyada de guitarra i arpa, i els intèrprets són els membres de la Capella del Misteri d'Elx, que a malgrat la qualitat de les seues interpretacions, és una agrupació vocal no professional.
domingo, 3 de marzo de 2013
Pau Alabajos: Zapping
ZAPPING
Estem farts d'óbservar
sempre el mateix angle
de la realitat
Autor de la lletra: Pau Alabajos.
Autor de la música: Pau Alabajos.
Nom del disc: Una amable, una trista, una petita pàtria.
Discografia: Bureo musiques.
Any de grabació: 2011
Lletra:
En els diaris res de nou,
tot són històries per a no dormir.
La guerra esclata lluny d'ací
i mai no els esguita la sang
ni als periodistes ni als botxins.
La terra és plana perquè ho diu
l'informatiu de Canal9:
la pluja ocupa els titulars,
Camps inaugura un hospital,
successos, falles i futbol.
La mordassa quotidiana,
Les tisores de la Inquisició.
La mentida és moneda de canvi
en el regne de l'ambigüitat.
Estem farts d'observar
sempre el mateix angle
de la realitat.
L'apocal·lipsi ja ha arribat
a les pantalles de mig món,
via satèl·lit assistim
al nostre fatídic destí,
acomodats en el sofà.
El pa i el circ assegurats
per a un país anestesiat,
que ni tan sols mostra les dents
quan alguns membres del govern
són acusats de corrupció.
tot són històries per a no dormir.
La guerra esclata lluny d'ací
i mai no els esguita la sang
ni als periodistes ni als botxins.
La terra és plana perquè ho diu
l'informatiu de Canal9:
la pluja ocupa els titulars,
Camps inaugura un hospital,
successos, falles i futbol.
La mordassa quotidiana,
Les tisores de la Inquisició.
La mentida és moneda de canvi
en el regne de l'ambigüitat.
Estem farts d'observar
sempre el mateix angle
de la realitat.
L'apocal·lipsi ja ha arribat
a les pantalles de mig món,
via satèl·lit assistim
al nostre fatídic destí,
acomodats en el sofà.
El pa i el circ assegurats
per a un país anestesiat,
que ni tan sols mostra les dents
quan alguns membres del govern
són acusats de corrupció.
Analisi del poema y musical:
El poema té cinc estrofes, amb cinc versos cada una menys la tornada que té sis. Els instrumentació és la guitarra, la guitarra electrica y la bateria. El ritme de la cançó es quaternari.
Opinió y curiositats:
La cançó parla de que al govern soles hi ha corrupció i que el país no mostra indgnació. I que les noticies soles parlen de coses que són insignificants en lloc de parlar de cosas importants.
A mi aquesta cançó no m'ha agradat molt, perque no m'agraden les cançons que parlen de qüestions polítiques.
Webgrafia:
http://www.paualabajos.cat/discografia-i-lletres/zaping/
jueves, 13 de diciembre de 2012
AL TALL
BIOGRAFIA
Al Tall és un conjunt valencià de música d'arrel tradicional fundat en 1975 Des de la seva formació el 1975, ha editat 14 discos de llarga durada i alguns singles. Compta amb més de mil actuacions en directe, entre les quals figuren diversos escenaris de França, Portugal, Itàlia, Alemanya, Mèxic,…
D'altra banda, Al Tall ha esdevingut una referència fonamental en la reivindicació del llenguatge sonor tradicional per a l'època actual i en la reivindicació dels valors socials de la llengua i la recuperació dels drets nacionals del seu país, gràcies al repertori que ha creat i que la població ha fet seu.
Formació actual: Vicent Torrent, Manuel Miralles, Jordi Reig, Miguel Blanco, Enric Banyuls, Xavier Ahuir, Robert Moreno. Van formar el Manuel Miralles i Miquel Gil el 1975.
La tasca fonamental del grup —creació de repertori, enregistrament de discos i actuacions en directe— ha anat acompanyada de diverses línies de treball que han consolidat una opció cultural avui arrelada en la societat i que es defineix amb els següents criteris: nova creació de música tradicional, fusió dins l'àmbit sonor mediterrani, desfolklorització i reciclatge del llenguatge sonor tradicional per al consum actual. Una segona línia de treball va ser la creació i gestió de la Fonoteca de Materials.
Quan el mal ve d'Almansa, un dels discs mes populars d'Al Tall.
1. Quin creus que és el motiu d'anomenar així el disc?
En la batalla d'Almansa, les
tropes de Felipe V van derrotar a les del archiduque Carles
D'Austria, la qual cosa va comportar que Castella ocupara el regne de València.
Com a conseqüència d'aquesta batalla, el regne de València va ser ocupada per
les tropes Borbòniques, encara que els furs van quedar abolits, junts amb els
d'Aragó, després de la publicació dels Decrets de Nova Planta.
2. Qui eren els maulets?
Eren partidaris de Carles d'Àustria en el Regne de València, generalment eren camperols.
3. Què és la Muixeranga?
La muixeranga és un conjunt de danses i castells humans originaris del País Valencià, que tenen el principal lloc de preservació a Algemesí, però també existeixen colles i grups a altres diversos indrets de les comarques valencianes. S'acompanya amb música de tabalet i dolçaina.
LA
MUIXERANGA
Des de la nit
brolla la llum
que ens crida a despertar.
Som a l'albada
i la terra es manifesta
un país precís
que es fa ben cert
des
del somni secular.
Som a l'albada
i la terra es va fent clara,
un antic país
que hem d'endreçar
i
portar a l'avenir.
Des de l'hivern
mouen els brots
que l'arbre cobriran de flor.
Des de les serres
a la mar i a les estrelles,
un país ardent
engendrarà
l'enyorada
llibertat
Des de la història
ens aguaita la memòria,
un antic país
que hem d'endreçar
i
portar a l'avenir.
Poble menut,
harca i juí,
que el dia està arribant
són els nostres fills
qui
gestaran
una terra en llibertat.
L'aire està moguent per la
llibertat
i el vent de ponent girarà en
llevant.
Comentari personal
Aquesta cançó explica el sentiment d'un poble què és el de reivindicar el dret de tindre llibertad.
sábado, 17 de noviembre de 2012
domingo, 4 de noviembre de 2012
RAIMON: "SOLILOQUI SOLIPSISTA"
SOLILOQUI SOLIPSISTA
Parlant amb mi mateix he arribat a un acord,
provisional, i m'he dit:
més val no ser entés
que romandre callat.
T'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
NOM DEL TEMA: Soliloqui Solipsista
AUTOR DE LA LLETRA: Raimon
AUTOR DE LA MÚSICA : Raimon
NOM DEL DISC
ANY DE GRABACIÓ Y DISCOGRÀFICA: Cançons de mai (Raimon) [1997]
LLETRA:
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que només pots ser lliure
si no noten que existeixes,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que hi ha qui ha resistit la tortura
i no ha resistit l'adulació,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que l'amor és sempre una immensa
pregunta que els amants alimenten estimant,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no tens enveja de la seua seguretat
i que no estàs a gust amb els teus dubtes,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no ets Folquet de Marsella
i que cantant et ve a la memòria
allò que cantant pretens oblidar,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no ets adulador, ni depredador,
ni competitiu, ni esportiu
i que no saps com viure
a la ciutat hispanocatalana on vius,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlant amb mi mateix he arribat a un acord,
provisional, i m'he dit:
més val no ser entés
que romandre callat.
T'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
si dius que només pots ser lliure
si no noten que existeixes,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que hi ha qui ha resistit la tortura
i no ha resistit l'adulació,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que l'amor és sempre una immensa
pregunta que els amants alimenten estimant,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no tens enveja de la seua seguretat
i que no estàs a gust amb els teus dubtes,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no ets Folquet de Marsella
i que cantant et ve a la memòria
allò que cantant pretens oblidar,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlava amb mi mateix i em deia:
si dius que no ets adulador, ni depredador,
ni competitiu, ni esportiu
i que no saps com viure
a la ciutat hispanocatalana on vius,
t'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
Parlant amb mi mateix he arribat a un acord,
provisional, i m'he dit:
més val no ser entés
que romandre callat.
T'entendran? No t'entendran?
No t'entendran.
ANALISI DEL POEMA Y MUSICAL
OPINIÓ PERSONAL I CURIOSITATS
Aquesta canço m'ha agradat bastant per a ser musica catalana, que no m'arade molt la veritat, pero esta molt be. Al principi me va costar entendre quina relació tenia el titol amb la lletra, però vaig buscar el que significava el titol, i ara si que té sentit. Soliloqui solipsista, vol dir que t'he estàs parlan a tu mateix, dient-he alguna cosa, explicante alguna cosa,...que t'inquieta...; Com diu la cançó, '' parlava amb mi mateix i em deia...''.
El poema té set estrofes amb sis versos cada un de mitja. Cada estrofa té una part d'ella que es igual (el principi y el final). De rima no en té, soles rima un poc la part que es repeteix.
Utilitza la guitarra y el violoncel o contrabaix. El ritme es quaternari.OPINIÓ PERSONAL I CURIOSITATS
Aquesta canço m'ha agradat bastant per a ser musica catalana, que no m'arade molt la veritat, pero esta molt be. Al principi me va costar entendre quina relació tenia el titol amb la lletra, però vaig buscar el que significava el titol, i ara si que té sentit. Soliloqui solipsista, vol dir que t'he estàs parlan a tu mateix, dient-he alguna cosa, explicante alguna cosa,...que t'inquieta...; Com diu la cançó, '' parlava amb mi mateix i em deia...''.
BIOGRAFIA
lunes, 1 de octubre de 2012
LA NOVA CANÇO VALENCIANA
En la dècada dels 60 i en mig de les
restriccions franquistes i la repressió cultural, un grup de joves
autors i intèrprets de Catalunya i el País Valencià, aconseguien
l’impensable: plenar auditoris amb cançons en català que reivindicaven la
normalitat lingüística. La Nova Cançó havia arribat amb força al panorama
musical a finals dels ’50.Després de vint anys d’autoritarisme
franquista la música es convertia en vehicle per a canalitzar les protestes i
la frustració d’un poble que exigia ser considerat com a tal. El silenci
començava a quedar enrere.
El detonador del moviment va ser l’escrit publicat
a la revista Germinabit al 1959 per Lluís Serrahima.
El text deia així: : «Hem de cantar cançons però
nostres i fetes ara […] és greu que no se’n facin de noves, jo almenys no n’he
sentides. Podem atribuirho a les circumstàncies, però de cançonsse’n poden fer
de moltes menes i maneres, a més, aquestes circumstàncies no poden per elles
mateixes, privar un poble de les seves cançons. És precisament en moments
difícils que han nascut gran nombre de cançons, de les boniques, aquelles que
els pobles han transformat en una mena d’oració col·lectiva […] Es tracta,
doncs, que surtin cançons d’aquest moment nostre […] Què fan els músics que ara
són joves? […]».
el moviment de la Nova Cançó es va estructurar
principalment a Catalunya, artistas com Lluís Llach o Joan Manuel Serrat, Raimon,
desconeguent el text de Serrahima i el moviment que es començava a ensamblar a
Catalunya, composava la seua primera cançó: Al vent, que es va convertir en un
himne intergeneracional i un emblema de lluita cultural.
El 1961 tenien lloc els primers concerts d’Els
Setze Jutges a Barcelona, molt influenciats per la música francesa, va
esdevindre una peça indispensable per a el desenvolupament públic del moviment.
La cançó en català deixava de ser un reducte folklòric i es convertia en una
aposta compromesa pel futur, “un tret de genuïnitat lingüística“.
El maig de 1962 es va posar a la venda el primer
disc de la Nova Cançó: Espinàs canta. (Discogràfica Edigsa)
La Nova
Cançó va anar sumant adeptes durant tota la dècada dels 60 i paral·lelament la
seua música va prendre el camí de la professionalització. El joves músics
idealistes es convertien en artistes consagrats. L’èxit de la Nova Cançó, tan
rotund como inesperat, també tenia conseqüències negatives ja que va cridar
l’atenció de la censura franquista. En adonar-se del potencial dels artistes
que convertien en un esdeveniment cada recital i cada concert, les autoritats
franquistes van començar a seguir de molt a prop les seues carreres, tractant
de trobar mostres de subversió que pogueren ser castigades pel conservador reglament.
La política de censura en aquest moment consistirà a reduir la difusiópública
d'aquests cantants. Totes les lletres de les cançons, abans de ser gravades, passaven
per censura on rebien dues qualificacions: la primera establia si la gravació
del tema s'autoritzava o es denegava. I la segona establia si el tema, un cop
gravat, era radiable o no.
Però l’ànima de la Nova Cançó, que era també
l’ànima d’una societat cada vegada més contestatària i valent, tenia ja un
ímpetu imparable i no havia objecció autoritària que poguera cercar-la o
silenciar-la. Continuaven les gravacions discogràfiques, les intervencions a
activitats culturals arran de tot el territori catalanoparlant i inclús les
actuacions a ciutats europees com París.
L’alcoià Ovidi Montllordes de 1968 començà a
interpretar poemes musicals d’autors com Vicent Andrés Estellés.
La professionalització dels músics més emblemàtics va
arribar també una producció comercial no tan propera als arrels de la Nova Cançó
original. Units al bilingüisme pel que van optar membres de la Nova Cançó tan
emblemàtics com Joan Manuel Serrat, van provocar la
progressiva desaparició del terme Nova Cançó.
Malgrat tot l’essència de la Nova Cançó continuava
viva amb Paco Muñoz i Al Tall. El primer, que va començar a actuar
a 1975, conegut per la cèlebre i crítica Qué vos passa valencians?, Al Tall
s’especialitzava en la composició tradicional però amb una irreverent i
contestatària visió de la realitat.
El procés d’erosió de la Nova Cançó es va intensificar
amb l’arribada de la democracia. Les cançons que van remoure consciències durant
més de 10 anys es convertien en dolç record d’un passat contestatari a la memòria
dels lluitadors nostàlgics. Malgrat tot, la porta obert pels líders de la Nova
Cançó a partir de 1959 va fer possible el ressorgiment una i altra vegada de la
música en català, com un au fènix que renaix infinitament d’entre les cendres
de la història.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)